jueves, 10 de julio de 2008

"El cel resta mut", d'Alberto Clavería

No tinc cap tipus de pressa ni d’interès en arribar a temps,
m’ho pots descomptar del salari d’amor si vols,
serà que hi guanyo molt
deixant-me la pell a cada rengló.
Em confon la teva porta a mig obrir o mig tancada,
on s’hi cola un rajolí de sol
que sembla voler-se parar a cada racó
per catar els racons millor.

A la tercera copa ja em sento amb força per parlar,
per dir-te que per molt que les ales encara no hagin crescut
tampoc no fan falta per volar
mentre el cel resta mut.


Alberto Clavería

Siempre he pensado que en catalán los poemas quedan más románticos. Empecé a escribir esto y la falta de costumbre con el idioma lo dejó en un rincón. Lo rescato a medias.

1 comentario:

Germán dijo...

tiu
porto estona llegint
hi ha coses q m'agraden... lu del gat... m'he flipat mentre llegia, i he pensat q acabava diferent... osigui kuan he rellegit he pensat q a mi se'm pira la flapa...
jo he llegit
ke veies el gat, i t'agenollaves vale? i el miraves i l'espantaves i i i ii i i i i iiii aleshores el gat antes de fotre el camp com bé has descrit, et clavava una mirada de pute mare saps?

entonces ve lu wai, al final dius algo com
"que bien me sentía cuando era gato"

entens?
nose, m'ha molat
i akesta en català també
molt molt


vaig a fer nones
bona nit pichafreda ;)