lunes, 24 de marzo de 2008

Un poema de Alberto Clavería



A la larga
yo solo pido
que en mi último suspiro
se me deje saborear los colores
que nunca supe ver.

1 comentario:

Solveig Möller dijo...

Ves per on... mira qui he trobat en aquest món... T'he reconegut per l'enllaç del fotolog. T'agrego als meus enllaços per anar-me passant, les teves paraules són sempre molt màgiques.

Un petó!